La pel·lícula que va convertir Paolo Sorrentino en un dels directors més personals i apreciats del cinema europeu, guanyadora de l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera.
Dames de l'aristocràcia, arribistes, homes polítics, criminals d'alta volada, periodistes, actors, nobles decadents, prelats, artistes i intel·lectuals -autèntics o supòsits- teixeixen la trama de relacions inconsistents, tots embolicats en una Babilònia desesperada que s'agita en els palaus antics, les immenses viles, les terrasses més belles de la ciutat. Tots estan allí. I no tenen el millor aspecte. Jep Gambardella, 65 anys, escriptor i periodista, indolent i decebut, la mirada perpètuament xopada de gin tonic, contempla aquesta desfilada d'una humanitat buida i descomposta, poderosa i depriment. Una atonia moral que dóna vertigen. I en segon pla, Roma, l'estiu. Esplèndid i indiferent. Com una diva morta.